Anna M. Ribas Margarit

Són paraules que serveixen per substituir altres paraules, normalment substantius, i evitar-ne la repetició innecessària.

Substitueixen noms que fan referència a persones. Són forts perquè tenen accent, tot i que no sempre gràfic. Se solen ometre en el discurs quan fan de subjectes, perquè la terminació verbal permet identificar-los.

La majoria fan totes les funcions sintàctiques:

Ens hi han convidat a nosaltres (CD)

Li han dit una cosa a ella (CI)

Parlaven de vosaltres (CRV)

Els dos blocs de pedra van xocar entre si (CCLl)

La planta va ser regada per tu (Agent)

1a persona. JO, MI, NOSALTRES, NÓS

S'usa el MI darrera preposicions, excepte les preposicions SEGONS, MALGRAT, LLEVAT: Segons tu sí, però segon jo, no.

2a persona: TU, VOSALTRES, VÓS

Les formes NÓS I VÓS són els plurals majestàtics, però funcionen com a singular (per als reis)

3a persona: ELL, ELLA, VOSTÈ, ELLS, ELLES, VOSTÈS

reflexiu: SI, ELL MATEIX, ELLA MATEIXA, ELLS MATEIXOS, ELLES MATEIXES

Quan es tracta de persones, és millor usar les formes de 3a persona que no pas el reflexiu: Passen estona enraonant entre ells.

Substitueixen un nom o SN i van enganxats al verb, perquè no tenen accent (són formes àtones)

Cada pronom té la seva forma:

Reforçada, davant consonant: EM

Elidida, apostrofada davant vocal: M'

Plena: darrera consonant o diftong; -ME

Reduïda: apostrofada, darrera vocal: 'M

Funcions dels pronoms febles:

EM, ET, ENS, US: CD,CI i verbs pronominals (sense funció)

EL,LA,ELS,LES : CD i atribut determinats

LI (HI) ELS: CI

ES: CD,CI reflexius o recíprocs, verbs pronominals (sense funció), verbs impersonals 8sense funció)

HO: CD neutre, Atribut indeterminat

EN: Subjecte, CN, CD indterminat, Atribut indeterminat, C. predicatiu, CRV o CC (excepte el de Manera) introduïts per la preposició "de".

HI: CI,CPred, CRV, CC no introduïts per la preposició "de" i CC de Manera

Són els pronoms que enllacen dues oracions i al mateix temps substitueixen un element de la primera oració. La paraula a la qual substitueixen rep el nom d'ANTECEDENT

PRONOM RELATIU FEBLE: QUE

L'home que riu és suec

Pot anar amb article davant, sempre i quan es pugui substituir per aquells que, aquelles que...:

Aquest fet i els que vindran (aquells que vindran)

En aquest cas no es pot substituir pel relatiu compost: Aquest fet i els quals vindran

Tot sol ssí que es pot substituir pel compost:

El disc que (el qual) em vas deixar no m'ha agradat

PRONOMS RELATIUS FORTS: QUÈ, QUI

La ploma amb què escriu és d'or

El noi de qui et parlava s'espera fora

QUÈ sempre va precedit de preposició i pot ser substituït pel relatiu compost:

El noi del qual et parlava s'espera a fora.

QUI no s'usa mai per coses i animals i sol dur preposició també. Es pot combinar amb l'article i equival a EL QUE, LA QUE, ELS QUE, LES QUE:

Els qui (que) no vinguin no en tindran.

PRONOM RELATIU COMPOST:EL QUAL, LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS

Ha arribat la carta de la qual ens va parlar

PRONOM RELATIU ADVERBIAL:ON

El poble on vaig néxier és molt petit

Pot ser substituït per en què, en el qual

PRONOM RELATIU NEUTRE:LA QUAL COSA, COSA QUE

Avui plourà, cosa que ens impedirà sortir.

Pot anar amb o sense preposició

Provenen dels determinants, a qui s'ha tret el nom

Demostratius:

AQUEST, AQUELL , AQUELLS, AIXÒ, ALLÒ...etc.

Aquest llapis és vermell (determinant)

Aquell és blau (pronom)

 

Posessius:

EL MEU, EL SEU, LA NOSTRA...

El vostre cotxe és esportiu (determinant)

El nostre és utilitari (pronom)

Quantitatius:

MOLT, BASTANT, PROU, FORÇA,MÉS, MENYS, GENS, BASTANT, GAIRE, TANT, POC...etc.

Té bastant pa a la cuina

En té prou a la taula?

Indefinits:

ALGUNS, UNS, CADASCUNA, TOTES, ALTRES, SENGLES, MATEIXOS, CERTS, AMBDUES, TALS, QUALSEVOL, CADA, CAP... etc.

No té cap moneda

No en té cap

Numerals

TRES, VINT-I-QUATRÈ, BILIÓ, DOTZENA, NOVENA PART,CENTÈSIM, TERCET, etc.

Té trenta-sis anys

En té cinquanta-vuit.

Els pronoms interrogatius serveixen per a fer preguntes directes i indirectes (ELS EXEMPLES SÓN PREGUNTES INDIRECTES)

QUI:No sé pas qui s'ha cregut que és

QUÈ: No sé què puc fer-hi

QUIN, QUINA, QUINS, QUINES: No es pot confondre amb l'adjectiu:

Quin programa prefereixes? (adjectiu)

Quin prefereixes? (pronom)

QUANT, QUANTA, QUANTS, QUANTES

(ídem anterior)

Quanta gent ha vingut? (adjectiu)

Quantes són? (pronom)

ON: em pregunto on deuen anar.

QUAN: pregunta-li quan pensa tornar

COM: no sé com s'ho deu haver fet