L'argot és la parla privada d'un grup de persones que, lligades per una mateixa professió, interessos o vincles socials, constitueixen una parla pròpia entesa només pels membres afins al grup.

Se sol desenvolupar en llocs tancats, com escoles, presons, quarters, etc. I el seu aprenentatge té un component iniciàtic, d'entrada i acceptació en el grup.

 

CARACTERÍSTIQUES GENERALS PEL QUE FA ALS TEXTOS :

L'argot no es manifesta en la fonètica ni en la morfosintaxi, només en el lèxic:

En principi usa mots incomprensibles per als no-pertanyents al grup, i no apareixen en els diccionaris, però de vegades acaben passant al lèxic col.loquial: camelar (estimar), cangueli (por), jalar (menjar), pispar (robar), clapar (dormir), calé (diner)...

L'argot no sol crear mots, sinó que canvia significats . Els recursos que utilitza són:

  • dotar de nous significats els mots generals: carregar és empresonar en argot de delingüència, pasta (diners), ratlla (cocaïna)
  • Deformar significants perquè els mots generals no siguin reconeguts: paio ve de Pelayo.
  • Fer apòcopes (reducció dels mots) : poli,micro, mani
  • Fer metàtesis (canvis de lloc dels fonemes de la paraula) : estirabel es converteix en estaribel 'presó' .
  • Fer metàfores: la pipa és la pistola, la pasma és la policia.
  • Crear nous mots sobretot per derivació: bocata, caleri, pernillarg, calabossanis...
  • Agafar estrangerismes i castellanismes: primo, toco-motxo, xisme . Per exemple, del francès vénen polir, macarró i trena.

    Avui tenim l'argot dels delinqüents, jugadors addictes,drogaaddictes (cavall, camell, farlopa, trip, horse, costo...), estudiants (fer campana, treure carbasses...), toreros, joves ( marro, hortera, sidral, morro, cutre, flipar, col.locar-se, mal rotllo,ser un pal, currar) polítics (progre, ultra, fatxa, tancada, sentada, cocos) ... També hi ha un argot cheli castellà que ha estat adoptat pel català ( tio, carrossa, guai, passar de, estar fet pols, al.lucinar, obrir-se, col.lega, tope, demasié, vacil.lar...)

    L'argot té la facultat de renovar-se contínuament, especialment si la població general adopta els seu lèxic, i si pertany a grups fora de la llei, com la drogaadicció, la delinqüència i la prostitució.

  • L'argot pot relacionar-se amb grups professionals, però no té res a veure amb el lèxic especialitzat d'aquella professió, per exemple, ho podem veure a : eco (ecografia), sufi (suficient) micro (micròfon) pispa (lladre), camell (traficant), etc.

 

 

EXEMPLE 1 :

-Escolta, tio, tu veus la tele més per la tarda o per la nit?

-Jo la veig per la nit, perquè posen programes més guais. I lo que més m'enrotlla és mirar-la amb la titi, els dos junts menjant palomites; vale, col.lega?

(argot dels joves de 1980-90)

EXMEPLE 2:

El caló és la llengua de les diferents tribus gitanes instal.lades arreu d'Europa. Alguns dels seus mots han passat ala llengua col.loquial: catipén (pudor), jalar (menjar), paio (home), pispar (robar), canguelis (por), pirar (anar-se'n), xaval (noi), clapar (dormir), clissar (veure), xivatar (xerrar més del compte), bòfia (policia), tasca (taverna), calés (diners), pringar (morir-se)...

 

(web realitzada durant l'agost de 2005)