La ciència té com a finalitat interpretar i comprendre la realitat; la tècnica n'extreu els coneixements i intervé directament en la modificació de l'entorn humà. Ambdues han desenvolupat un codi i lèxic propis perquè tenen la necessitat d'anomenar nous conceptes, nous objectes, etc.

El registre cientificotècnic es relaciona amb el canal escrit, perquè està present en els assaigs , ressenyes, articles de revistes especialitzades, manuals d'informació tècnica dels productes, alguns textos destinats a l'ensenyament d'alt nivell, etc. També té formes orals, com les conferències en els congressos

 

CARACTERÍSTIQUES GENERALS PEL QUE FA ALS TEXTOS :

LÈXIC : el seu llenguatge és denotatiu (un mot=un sol concepte), la precisió dels termes, altament elaborada. Defuig la retòrica i els sinònims. La terminologia és específica i rigorosa, evita les ambigüitats i les males interpretacions, Hi abunden les sigles, els mots extrets del llatí o del grec, els anglicismes i altres tipus de neologismes. També recorre a símbols (algebraics, fonètics, químics, musicals, matemàtics, etc.) i a la reinterpretació de mots existents: una diàspora en sentit general és la dispersió d'un poble fora del seu lloc originari (per exemple, els jueus), i en botànica és quan una part d'un vegetal (llavor, espora, fruit, fragment) és arrossegada lluny de laplanta mare per culpa del vent, l'aigua, els animas, etc. i acaba desenvolupant-se en un altre lloc, assegurant així la dispersió de l'espècie.

MORFOSINTAXI: presenta un nombre mínim d'oracions, les frases curtes i clares , i defuig la subordinació. Prefereix l'ús de la 3a persona, les frases enunciatives i les oracions passives.

ESTRUCTURA GENERAL: hi predomina la claredat (funcions referencial i metalingüística), l'autor despersonalitzat (que no fa èmfasis ni hi posa referències personals, ni usa el JO) ,es fan servir molt les definicions, argumentacions i les síntesis finals.

En resum, té un to neutre, és una llengua molt formal i elaborada, (tot i que també hi ha textos cientificotècnics de caràcter divulgatiu, que eviten la terminologia més complexa). Però, en general, el llenguatge està regulat per certs acord o convencions de la comunitat científica internacional.

 

EXEMPLE 1:

La cornella (Corvus corone) es destria en dues subespècies, idèntiques quant a la forma i els costums, però diferents pel colorit; són la cornella negra (Corvus corone corone) i la cornella emmantellada (Corvus corone cornix). Ambdues amiden uns 47cm.La primera és totalment negra, des del bec fins a la cua, i la segona té el dors i el dessota grisos. La cua de les cornelles és gairebé quadrada, distinta, doncs, de la dels corbs, que és cuneïforme.

JOAQUIM MALUQUER, Els ocells de les terres catalanes

EXEMPLE 2:

motor dièsel: Motor de combustió interna en què el combustible (olis pesants) s'inflama per compressió sense necessitat de guspira. L'aire aspirat es comprimeix a l'interior del cilindre, amb la qual cosa la seva temperatura augmenta fins a uns 900 graus centígrads, a bastament elevada perquè el combustible, que és injectat després de ser perfectament polvoritzat, s'inflami. La combustió no és tan ràpida com en el motor de benzina i s'efectua gairebé a pressió constant. Després hi ha una expansió i finalment l'expulsió dels gasos. El motor dièsel pot funcionar a dos o a quatre temps,. Aquests motors es poden emprar en automòbils, camions, embarcacions, centrals elèctriques, etc.

EXEMPLE 3:

Les fibres òptiques

Un sistema revolucionari per a transmetre informació consisteix en la utilització de feixos de llum que aconsegueixen una transmissió més ràpida i més perfecta que no pas mitjançant ones elèctriques.

El principal problema d'enviar un senyal lluminós consisteix en el fet de disposar d'un material que eviti la pèrdua de llum en el transcurs del recorregut. Això s'aconsegueix per mitjà de l'ús de les fibres òptiques.

La fibra òptica permet de transmetre senyals lluminosos a grans distàncies coservant-ne pràcticament intacta la intensitat. El feix de llum circula per una espècie de tub que no la deixa escapar a causa de l'existència de diversos materials que reflecteixen la llum cap al seu interior.

EXEMPLE 4:

Sintàcticament, els adjecius classificadors es comporten com a complements subcategoritzats pel nucli nominal, no admeten gradació (formació de comparatiu o superlatiu) ni, en general, especificadors, i no tenen mobilitat, és a dir,són sempre postnuclears. Això explica la agramaticalitat (*) o el caràcter dubtós (?) dels exemples de (29) i (30).

M.JOSEP CUENCA, Sintaxi fonamental

 

(web realitzada durant l'agost de 2005)