S'anomena també familiar, i s'associa a la vida quotidiana, especialment a les converses . S'empra especialment en els textos orals i utilitza un llenguatge molt expressiu, informal, subjectiu i dialectal. Apareix en les converses, acudits, dietaris...

 

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS TEXTOS:

LÈXIC: El lèxic no és especialitzat, usa frases fetes i refranys, eufemismes, comparacions, onomatopeies, interjeccions, exageracions, mots provinents de l'argot, hi ha molta interferència de la llengua castellana... Però , tot i això, té un repertori lèxic reduït. També simplifica o deforma mots i n'elideix alguns sons.

MORFOSINTAXI: ús de frases simples, tallades o inacabades. Predomina la juxtaposició i coordinació per sobre de la subordinació, no hi ha nexes,fa anacoluts (frases inacabades) i salts de tema entre oracions, no dóna importància a la coherència textual, hi abunden les preguntes, exclamacions, imperatius, vocatius, combinacions de pronoms febles incorrectes, molts díctics (que són mots que fan referència al context, com jo,vosaltres, aquí, allà), etc.

ESTRUCTURA GENERAL: El registre col.loquial és poc elaborat, repetitiu, hi tenen molta importància els codis no verbals (gestualitat de les mans, mirades, moviment del cos,etc.) perquè ajuden a completar o entendre el missatge. A més, com que els interlocutors estan cara a cara, en funció de les reacccions del receptor, l'emissor pot canviar el discurs.

El nivell de formalitat és baix, tot i que hi ha situacions que n'exigeixen més, com ara els debats després d'una conferència . Segons la formació de l'emissor, fins i tot pot acostar-se a l'estàndard.

En els textos escrits se sol usar per reproduir llengua oral (diàlegs de les novel.les o el teatre, tot i que sigui un "col.loquial fals", perquè l'autor disposa de tot el temps per fer la frase, just al contrari del que passa en el col.loquial oral).

És el registre més sensible a la influència de modes, d'altres idiomes, etc.

 

EXEMPLE 1 :

De sobte dixe de remoure el plat amb la cullera, després l'enretire cpa a la panera i creue els dits guaitant de fit a fit la dona.

-No me'n fio, del metge d'aquí. N'hem parlat més d'un cop: l'hauríem de dur ala capaital, que la revison de dalt a baix.

-Lo...lo sinyor metge ha dit que ere estómac delicat.

JOAN BARCELÓ I CULLERÉS "Llum de lluna" dins de Miracles i espectres.

(varietat nord-occidental, parlar de gent de poble, conversa espontànica-literària, formalitat baixa, contingut general)

EXEMPLE 2:

-Hola, no tens pas trumfes d'aquelles de pell vermella que eren tan bones i que es covien tan bé?

-Poc que me'n queden ! I les dels horts la fred les ha matades totes...

-Ara pla! Santa Llúcia beneïda! I què faré jo avui per dinar!

EXEMPLE 3:

-Mira, xic, este estil que tens menejant-se en la granera em té meravellat. Pareixes un actor. Et posaré un espill o et gravaré en vídeo perquè et veges...

(valencià)

EXEMPLE 4:

Va venir ahir, horabaixa. Arriba i me mira de dalt a baix. I jo també me'l mir. Llavò me demana menjar per es seu moix. I jo li dic que no en tenc, que només venem menjar per cans...

(balear)

 

(web realitzada durant l'agost de 2005)