El registre culte o literari té un alt grau d'elaboració formal i es proposa despertar sensacions en el lector o oient. Per aconseguir-ho, és un registre molt connotatiu, amb dobles significats dels mots, interpretacions diferents (polisèmia) i una voluntat estètica per tal de poder fer evocar o suggerir emocions.

 

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS TEXTOS:

FONÈTICA: Utilitza recursos retòrics que afecten el camp sonor: al.literacions, onomatopeies, paronomàsies, rimes , etc.

LÈXIC: Utilitza recursos retòrics que afecten al significat (com metàfores, metonímies, sinestèsies, comparacions) no només en la literatura, sinó també en el periodisme (argumentatiu) o la publicitat. L'autor pot jugar amb formes dialectals, neologismes, arcaismes, cultismes...

MORFOSINTAXI: També usa recursos retòrics que afecten la sintaxi (hipèrbatons, polisíndetons, asíndetons, etc.)

ESTRUCTURA GENERAL: És menys traduïble que el llenguatge cientificotècnic. Té estructures pròpies, com les estrofes, escenes, actes...

Tots els textos literaris són subjectius, especialment els poètics Sovint descriuen un món inventat, lluny de la realitat. La llibertat del creador és el que l'allunya dels registres científics, tècnics, jurídics, comercials, periodístics (objectius), etc.

 

EXEMPLE 1:

Per tot arreu del camp s'alçaven riallades clares i parlaries...les colles de noies abillades amb vestits de colors s'escampaven per tots els viaranys. Les oliveres eren d'un gris clar i nou, el sol es filtrava pel brancatge i posava transparències dintre l'olivar i clapes de llum sobre la terra roja...No bufava un alè de vent i els arbres reposaven en una gran quietud, i més amunt les comes d'una verdor intensa anaven esplaiant-se en corbes pures i suaus. Les campanes d'Amposa percudien l'aire quiet i en la tarda, el toc alegrador s'escampava pel silenci de les carenes i de les valls.

SEBASTIÀ JUAN ARBÓ Terres de l'Ebre.

EXEMPLE 2:

Dues roses

Té dues roses que sabran guarnr

l'ona vaga, lleugera del teu si,

tu que a l'amor provoques.

Te'n vas cap al brogit, poruga d'un desert.

Pren les poncelles roges que t'he ofert.

Recorda, quan veuràs que s'han obert

les nostres dues boques.

JOSEP CARNER

 

(web realitzada durant l'agost de 2005)