El llenguatge és un sistema articulat de signes que serveix per a comunicar-nos. No és, però, un sistema tancat i uniforme, sinó que varia en funció de les situacions comunicatives que l'envolten. Els parlants o usuaris de la llengua en determinen les seves varietats, tant des del punt de vista individual com social.

La varietat són les realitzacions concretes de la llengua en cada parlant o grup de parlants: tothom té la seva varietat individual, la seva goegràfica, la seva històrica, la seva social i a més , coneix l'estàndard de la llengua (après a l'escola i als mitjans de comunicació).

En canvi, el registre no pertany a un grup humà concret, sinó a una situació comunicativa, coexisteixen diversos registres en un sol parlant i ell escull el més adequat per a cada cas.

VARIETATS
USUARIS

Varietat individual o Idiolecte

Varietats

Geogràfica o Diatòpica (dialectes)

Històrica o Diacrònica

Social o Diastràtica

Varietat estàndard

USOS

Varietats funcionals o diatípiques , també anomenades registres

Formals

Registre cientificotècnic Registre Culte

Registres especialitzats:periodístic, publicitari, administratiu

Informals

Registre col.loquial Registre vulgar

Argot

La varietat individual o idiolecte , també dit parla, és l'elecció que cada usuari fa de totes les varietats del codi, lligada a la varietat geogràfica, social i històrica de la seva forma de parlar, i a la seva edat, sexe, nivell cultural, etc.

La varietat geogràfica o diatòpica és el dialecte de la zona, o també el subdialecte o parlar. Els parlants de diversos dialectes parlen la mateixa llengua, per això s'entenen entre ells. La dialectologia és la branca de la lingüística que se n'ocupa .

La varietat històrica, temporal o diacrònica ensenya l'evolució de la llengua a través del temps i els canvis que ha sofert. També inclou la llengua de generacions diferents : les varietats generacionals reflecteixen el canvi constant que hi ha en una llengua: els avis diuen "renoi, ànsia,vailet, bufó" i els joves diuen "òstres, quin pal, tio, guapo". Els besavis deien "calces" en lloc de pantalons d'home.

Pel que fa als REGISTRES, diàriament, el parlant s'enfronta a situacions comunicatives diferents, dins la família, en les relacions professionals, en el temps de lleure... Per a definir els registres farem servir aquests factors:

  • El TEMA de què es parla: general (no tècnic i comprensible per la majoria de la gent ) o específic (tècnic o especialitzat, amb un lèxic precís, sintaxi complexa, 3a persona del sing. o 1a de plural, etc.)
  • Per exemple: Tinc un mal de cap enorme - El Sr. Miró té una cefalea persistent.
  • La finalitat o propòsit del discurs o TENOR FUNCIONAL o TO(ordenar, aconsellar, informar, narrar, descriure, divertir, recriminar, prohibir, predir...) Pot ser objectiva (informativa , estàndard, formal, ús de la 3a persona i frases enunciatives) o subjectiva (emocional, ús de 1a persona singular i frases exclamatives)
  • El grau de formalitat entre els interlocutors o TENOR INTERPERSONAL la relació entre ells condiciona una formalitat alta (ús públic solemne, vós, vostè, Excm....etc.), una mitjana (ús públic no solemne, estàndard o una baixa (ús privat, familiar o vulgar, noms personals, "tio", etc). Això depèn de la jerarquia social, del tipus de coneixença mutua que hi ha, del lloc on es troben, de l'alta o baixa implicació personal en la comunicació,etc.
  • El CANAL DE COMUNICACIÓ o MODE emprat : oral o escrit (però hi ha més varietat de la que sembla: textos escrits per a ser dits, com el teatre, o per a ser llegits, com les telenotícies, o per a ser escoltats, com les conferències; textos orals aparentment espontanis però que han estat escrits, com els discursos polítics,els sermons, els programes de ràdio i televisió, les entrevistes etc.). Tots dos canals poden ser espontanis o no espontanis (la ràdio és oral no espontani).
  • Exemples:
Conversa de veïns
Anunci al diari demanant prudència en la conducció
Intervenció en un debat parlamentari
TEMA O CAMP
xafarderies
seguretat viària
pressupostos
CANAL O MODE
oral espontani
escrit preparat
oral llegit
TENOR INTERPERSONAL
informal
formal
molt formal
TENOR FUNCIONAL
interactiu
persuasiu
expositiu

També es poden caracteritzar els registres segons aquests quatre components:

acadè-

mic

adminis-

tratiu

argot

científico-

tècnic

col.loquial
culte o literari

estàn-

dard

perio-

dístic

publi-citari
social
vulgar
TEMA
espec.
espec.
espec.
espec.
general
general
general
general
general
general
general
TENIR FUNCIONAL

expo.arg.

expo. ord. arg.

inter- acció
expo. arg. metalíng.
interacció
gaudir
(tots)

expo.arg.

persuad
inter- acció
inter- acció
TENOR INTERPERSONAL
formal o molt formal
molt formal
poc formal
molt formal
poc formal
formal
formal
formal
formal
poc formal
poc formal
CANAL
oral i escrit
escrit
oral
escrit
oral
escrit i oral
escrit i oral
escrit i oral
escrit i oral
oral
oral

 

 

(web realitzada durant l'agost de 2005)