Els usos lingüístics poden canviar en funció de l'origen dels parlants (camp o ciutat; costa, plana o muntanya; zona geogràfica...), el seu nivell d'estudis (analfabet, estudis superiors) o el grup social amb el qual es relacionen (classe alta, baixa, mitjana). Això dóna origen a diversos parlars , relacionats amb aquestes característiques

 

Així, es distingeix entre el parlar xava (propi de les classes baixes, vulgar però ple de castellanismes tant lèxics com fonètics i sense grolleries excessives ) el parlar bleda (propi dels barcelonins benestants, cursis i castellanitzats , que fan una l més velar encara que la catalana i diuen coses com "frapar" per impressionar ), el parlar ultra ( propi dels catalans purs, que usen un català massa formal en situacions informals i fan ultracorreccions exagerades, com dir "guixeta" a la "taquilla")

 

EXEMPLE DE PARLAR XAVA

ROSETA. Amigues meves, aquelles flàvies. No me n'han donat pocs ni gaires de sofocos! Perxò ara voldria que s'empassessin la saliva de tanta enveixa...Pro, sí, valdrà més que esperi a tenir un conxunt. Ah, si fos un traje sastre, a base de bé! Ui, ja m'hi trobo! Quan em veixin els agafarà un patatús que no hi serà a temps ni el clero!

JORDANA. Roseta!

FONTANELLA: Les noies han de ser modestes....

ROSETA. Sí,senyor, modestes. Perxò trobo que és massa lo que m'ha dit la senyora Mercè, que per dormir tindré que possar-me prendes diferents de les de dia. Aixòs, amb franquessa, és un gasto tonto.

PIGMALIÓ, de George Bernard Shaw, traduït per Carles Riba.

 

(web realitzada durant l'agost de 2005)