hipèrbole

a l'estiu, ajaguts damunt la terra en posició supina, es feien ombra amb la planta dels peus.

Una mena de personatges-monstres que es fan ombra al cos amb els peus. bo i ajaguts a terra.

 

Bella sens par ab la presença noble,

vostre bell cors, bell fec Déu sobre totes,

gais e donós, lluu pus que fina pedra,

amorós, bells, plus penetrants que estela;

JORDI DE SANT JORDI

Exagera molt la bellesa de la seva dama, per sobre de pedres precioses i estrelles.

Jo són aquell pus extrem amador,

aprés d'aquell a qui Déu vida tol

AUSIÀS MARCH

Exageració de l'egocentrisme de l'autor en dir que és el millor amant viu

Mourà's corrent la tramuntana ferma

e tots ensems los cels cauran en trossos,

tornarà fred lo foc alt en l'espera

i, en lo més fons, del món veuran lo centre,

tinta de sang se mostrarà la lluna

e, tot escur, lo sol perdrà la forma,

ans que jamés de mi siau servida.

JOAN ROÍS DE CORELLA

L'autor proclama que mai de la vida servirà aquella dama, encara que succeeixin tots els cataclismes que enumera.

El director de la banda municipal és tan corpulent que ocupa mitja plaça. Quan estén el braç tots els nois del poble allarguen les mans per fer-hi tombarelles com a la barra fixa.

JOSEP VICENÇ FOIX

Una hipèrbole graciosa.