Edda Van Heemstra Hepburn-Ruston va néixer el 4 de maig de 1929 a Brussel.les, Bèlgica. El seu pare era un banquer irlandès, de tendències filonazis, i la seva mare, una baronessa holandesa. El seu pare es va desentendre aviat d'ella i va rebre la seva força de la família materna, fermament antifeixista. Ella va créixer a Anglaterra, però es va traslladar als Països Baixos quan els seus pares es van separar. Per culpa de la invasió nazi, no va poder deixar el país fins 1948. Però mentre estudiava dansa, va començar a dur a terme una tasca de resistència política, que la va portar a estar gairebé un mes tancada en un soterrani,quasi sense menjar. Així es va gestar el seu cos d'eterna adolescent, que la faria famosa al cinema. Ja fora del seu país, va anar a Londres a estudiar ballet i va començar a usar el nom professional d'Audrey Hepburn. Va treballar com a model i el 1949 va debutar als teatres londinencs en algunes obres musicals, i també va fer algunes pel.lícules angleses, del tot intrascendents.

Un dia, gairebé com en un conte de fades, l'escriptora francesa Colette, que estava buscant una actriu per portar l'adaptació de Gigí al teatre, es va fixar en ella. Així va ser com va triomfar a Broodway, el gran escenari teatral de Nova York, als Estats Units. De seguida, els ulls de Hollywood es van posar en ella, i el director William Wyler li va oferir fer Vacances a Roma (1953),una comèdia romàntica amb Gregory Peck. I a partir d'aquí, arribar a l'estrellat fou una simple qüestió de dies.

El 1954 es va casar amb l'actor Mel Ferrer i van tenir un fill, Sean H., el 17 de juliol de 1960, a Suïssa. Però el matrimoni es va divorciar el 1968.

Mentrestant, la seva carrera cinemato-gràfica continuava endavant amb força , amb èxits com Sabrina ( 1954), la història d'un aneguet lleig que es transforma en cigne per obra i gràcia dels models d'alta costura d'Hubert de Givenchy, que es convertiria en gran amic seu i dissenyador personal del seu vestuari.

La seva filmografia és més aviat breu, amb una vintena de pel.lícules firmades pels més grans directors del moment, des de King Vidor, a John Houston, des de Stanley Donen a Billy Wilder. Amb ells va fer grans films, com Guerra i Pau (1956), Una cara amb àngel (1957)(ballada amb Fred Astaire),Història d'una monja (1959), Esmorzar amb diamants (1961), Xarada (1963), My Fair Lady(1964), Com robar un milió (1966), Dos a la carretera (1967), Sola en l'obscuritat (1967)...

 

Quan estava en el punt més culminant de la seva carrera, Audrey Hepburn va decidir retirar-se del cinema i el 1969 es va casar amb el psiquiatre Andrea Dotti, amb qui va tenir un segon fill, Luca Andrea, el 8 de febrer de 1970. També se'n va divorciar, el 1982.

Més tard, es va casar amb l'actor holandès Robert Wolders, que ja l'acompanyaria fins al final de la seva vida.

Galeria fotogràfica de la seva primera època com a actriu

El darrers anys va fer alguna pel.lícula crepuscular, en règim quasi de simple col.la-boració esporàdica, com Robin i Marian (1976), que era una nova versió del mite de Robin Hood; una comèdia trista (Tots van riure, 1981); i el seu últim treball cinematogràfic, Always, de Steven Spielberg, el 1989,on feia el paper d'un àngel que comunicava al protagonista que ja era mort i que calia que abandonés la seva esti-mada.

Audrey Hepburn té l'honor de ser una de les quatre persones (amb John Giel-gud, Helen Hayes i Rita Mo-reno) que ha obtingut els 4 màxims guardons americans (l'Òscar cinematogràfic, l'Emmy televisiu, el Grammy musical i el Tony teatral)

 

Audrey Hepburn va ser nomenada portanveu oficial de la UNICEF el 1988, i a partir de llavors es dedicà, durant cinc anys, a diverses missions arreu del món, per fer conèixer a tothom la situació dels nens de les zones de guerra i de fam : els Parlaments mundials, les agències de premsa, etc. És així com recorregué El Salvador, Honduras, Mexico, Venezuela, Ecuador, Bangladesh, Vietnam, Tailàndia, Etiòpia, Eritrea, Sudan, i Somàlia.

Fotografies de la seva tasca humanitària

   

Cap al final de la seva vida, el 1993, creà la "Fundació per als nens Audrey Hepburn", juntament amb el seu company i els seus dos fills, que ha recollit ja un milió de dòlars per a programes educatius destinats a l'Àfrica de la fam. Va ser ella qui va dir aquestes paraules: "Cada nen té dret a la salut, a la tendresa i a la vida". El 1992 va contraure un càncer de colon, del qual va morir, el 20 de gener de 1993 a Tolochenaz, Suïssa.

En resum, Audrey Hepburn és un bon exemple de com dur una vida i una mort elegants i silencioses i transformar-se, per dret propi, en una nova estrella del firmament de la solidaritat.

La majoria de les imatges i part dels textos d'aquesta web han estat recollits de:

http://www.bilbocine.com

http://www.audreyhepburn.com

http://www.cinderella.host.sk/hepburn%20audrey.html

També s'ha consultat l'article d'Elena Hevia per a El Periódico de Catalunya, amb data de 19 de gener de 2003.

 

Tornar